Paratge natural de la serra de l'Albera
Al vessant sud del massís de l'Albera ens trobem dues zones ben diferenciades: l'occidental, amb vegetació de caràcter centre-europeu amb fagedes i rouredes humits i l'oriental, més mediterrània, amb vegetació de sureres i matorrals on subsisteixen les últimes poblacions de tortuga mediterrània.
Parc natural del Cap de Creus
Entre la terra i el mar, el Cap de Creus és un espai de gran bellesa, dotat d'una configuració geològica singular, amb estructures i afloraments que formen un conjunt únic en el món. L'efecte de la Tramuntana ha fet que apareguin formes d'erosió capritxoses i ha transformat el paisatge d'una manera molt especial.
Parc natural de la zona volcànica de la Garrotxa
És el millor exponent de paisatge volcànic de la península ibèrica. Té una quarentena de cons volcànics i més de 20 colades de laves basàltiques.
L'orografia. el sòl i el clima proporcionen una variada vegetació, a vegades exuberant, amb alzinars, rouredes i fagedes d'excepcional valor paisatgístic.
Parc natural dels Aiguamolls de l'Empordà
Els Aiguamolls de l'Empordà es van generar pels cursos fluvials dels rius Fluvià i Muga (Alt Empordà) i dels rius Ter i Daró (Baix Empordà). En concret, els Aiguamolls de l'Alt Empordà s'extenen per tota la badia de Roses i formaven numeroses llacunes i zones humides, amb llacs i àrees humides. Quedaven tancades del mar per un cinturó de sorra. Els rius, amb el pas del temps, depositaven els sediments i van formar la llacuna actual.
